Inundats per la desinformació

Les noves formes de desinformació a les quals els mass media ens estan acostumant són cada vegada més diverses i ocultes.
Des dels inicis dels anys 90, els informatius als quals estem acostumats contenen cada vegada menys informació. Els noticiaris venen carregats per una mitjana de 2 a 3 minuts d'informació i tot la resta són reportatges sense quasi interès informatiu, sondejos realitzats a ciutadans del carrer i, com bé ens tenen acostumats canals com Antena 3, notícies sobre novetats en articles de luxe tals com vaixells, cotxes de luxe, alimentació selecta, etc. A més quan han d'informar d'un esdeveniment com reunions importants entre polítics, o persones de gran poder es limiten a ensenyar les limusines o arribada dels cotxes oficials, l'encaixada i deixen de costat completament tot el realment important de la notícia. Creiem que estem informats, però què és el que realment sabem?, el color de corbata o camisa del ministre de torn?, si ha ensopegat al pujar el graó?, quant ha durat la reunió?...
Però el realment important, on està?, qui parla dels temes tractats, dels continguts que s'han posat sobre la taula, sobre els acords reals i discrepàncies que s'han tingut?
Estem acostumats a la meitat de la meitat o fins i tot menys.
Damunt els mitjans oferixen una informació totalment desestructurada amb la finalitat de fomentar una memorització el més mínima possible. Una informació estructurada i amb una jerarquització clara oferix una major facilitat per poder memoritzar-la.
Però això no és el que s'oferix. Una barreja de gèneres és el que preval des de fa al voltant de 10 anys. S'entremesclen la política, cultura, esports, i altres gèneres sense un ordre. No es parla d'una cosa i després d'una altra. Primer un poc de cultura, un poc de política, després alguna anècdota, altra vegada política...
Es diu que una població amnèsica és la més fàcil de dominar...
És això permissible?