La meua primera vegada que contrainforme...

Avui dia la politización de les institucions és una cosa que no ens ha d'estranyar gens, però, a pesar de que ocorri, no ha de ser una cosa que hàgim de deixar passar.
El pitjor de tot és que ocorri en llocs com universitats públiques ja que el que es posa en joc és l'ensenyament i el futur del que els estudiants estan pagant amb els seus propis diners.
La Universitat Miguel Hernàndez d'Elx (País Valencià) des de la seva creació ha anat lligada a un personatge de l'escena política. Estic Parlant del senyoríssim corrupte, amb casos com Terra Mítica, Don Eduardo Zaplana. La UMH ja des del principi, al anar acompanyada d'algú així no podia deixar d'estar lligada a la politización.
Doncs bé, quan això damunt és descarat, a alguns ens comença a bullir la sang, ja que l'educació que paguem tots hauria d'estar deslligada de tot això i molt menys anar acompanyada de semblant personatge.
El fet que ens esdevé després d'aquesta breu introducció és el següent: Durant els deu anys que duu en marxa des de la seva creació en 1997, el lloc més important dintre de la universitat, el de rector, ha estat ocupat, com si d'un cacic es tractara, per una sola persona. Com bé diu el diari El Pais “Rodríguez Marín és el màxim dirigent d'aquesta institució des de la seva creació perquè va ser la persona designada pel govern valencià per a engegar la universitat en 1997” la figura d'aquest ha anat unida a la política i a qui li interessa que estigui farà que romangui en el seu lloc fins al final, tret que hagi algú que digui PROU.
Doncs aquí entra en acció un grup d'estudiants farts d'aquesta situació.
Algú havia de criticar que això estigués ocorrent, ja que damunt d'això, no és un bon rector. Des dels despatxos es veuen les coses molt distintes a la realitat i per tant que una carrera tingui un pla d'estudi deplorable i que al anar a parlar un coordinador amb ell, per comentar-li la possibilitat de fer uns canvis en el pla digui que és inamovible, fa veure que l'interès que té per “oferir docència i investigació de la més alta qualitat”, com bé diu en la benvinguda que dóna des de la pàgina de la ja nomenada universitat, és molt escàs. Damunt les noves eleccions de 2007 a rector, que van tenir lloc el vuit de març, que es tornen a fer amb candidat únic la despesa impressionant de diners per a donar suport altra vegada al candidat (únic), i que es fomenti el vot des de la delegació d'alumnes amb el següent anunci enviat als estudiants, fa veure que la necessitat de que tot l'embull surti perfecte és una mica sospitós:

"Estimados compañeros/as,

Estamos inmersos en las elecciones a Rector, y todos los alumnos tenemos el derecho a votar. En esta ocasión se presenta el actual Rector, Jesús Rodríguez Marín, y es importante que haya un número elevado de votos, ya que en función de los votos que haya en la Facultad, podremos tener más fuerza a la hora de presentarle nuestras reivindicaciones.

Por eso, desde la Delegación, os pedimos que acudáis al CEGECA de Altabix durante esta semana y votéis, presentando el DNI."

No només és sospitós, sinó que s'anima a votar fomentant la competitivitat entre els estudiants i les diferents facultats (quan se suposa que el vot, com en qualsevol elecció democràtica, ha de ser secret i aquí, o es deixa clar que en la UMH no ho és o bé s'intenta desorientar als alumnes perquè es voti). La campanya que els alumnes van fer els dies anteriors a la votació es va centrar en fer reflexionar a la comunitat docent i als estudiants que la situació i la democràcia orgànica que s'estava donant, com durant el franquisme, no havia de passar-se per alt.
No es van considerar totalment democràtiques aquestes eleccions, no es van considerar exemplars per als alumnes ni per a ningú i molt menys que fossin protegides per la delegació d'alumnes (amb mètodes molt reprotxables). Es va fer una recollida de signatures, es van repartir pamflets informant als estudiants de què estava succeint amb les eleccions, si van fer pancartes i es van manifestar fins que a l'entrar en l'edifici on estava tenint lloc la votació se'ls va amenaçar amb dur als organismes de repressió pertinents, ja que no es podien manifestar en aquesta zona perque havia d'estar neta de cartells o coses que incitessin al vot. Llàstima que la policia no va acudir ja que l'edifici estava ple de cartells de la pròpia Universitat en els quals s'animava a votar a Jesús Rodríguez Marín i per tant els hagués sortit el tir per la culata degut a que els manifestants en cap moment van dir o van animar a no votar. Aquestes són coses que no es poden tolerar. Ens intenten enganyar, s'aprofiten de nosaltres i damunt juguen amb la nostra carrera i per tant futur professional.

NO PODEM PERMETRE UNA EDUCACIÓ OCULTA EN LA FALSEDAT I ELS INTERESSOS D'UNS QUANTS.
VOLEM UNA UNIVERSITAT PÚBLICA I DE QUALITAT I QUE NO JUGUI AMB ELS NOSTRES DINERS.